Història
El nucli medieval del Vendrell, com el de la majoria de poblacions catalanes, era emmurallat. Comptava amb cinc portals que connectaven la vila amb les diferents vies de comunicació.
En anar creixent la població, s’exhaurí la possibilitat de construcció dins el recinte emmurallat. Les persones que desitjaven establir-se al Vendrell es van veure obligades a aixecar les seves cases a fora de les muralles. S’instal·laren sobretot a l’avui conegut com Barri de França, situat a la intersecció de l’antic camí reial amb el de Roda de Barà. Es van començar a construir les cases tocant als camins que ens porten a Sant Vicenç de Calders i a Roda de Barà. Aquesta expansió data del segle XIV, però fóu cap al segle XVI quan realment cresqué.
Per arribar-hi, s’havia de traspassar la riera de la Bisbal, de manera que quan hi baixava aigua, el barri quedava incomunicat. D’aquí, la necessitat de construir el mític i emblemàtic Pont de França. L’obra es va fer acuradament i va costar al voltant dels 8.000 duros.
El pont de França : És fet de carreus irregulars (paredat). Consta de tres arcs de mig punt adovellats suportats per murs de blocs de pedra irregulars. Per damunt dels arcs hi ha una barana de pedra amb cornisa a la part superior i a la inferior.
Hi havia uns safareigs tocant a la riera i uns abeuradors a cada costat; el del cantó de la vila, al final del carrer Major, era el de les “quatre fonts”; l’altre, en entrar al barri de França, era rodó i devia rebre el nom de “l’abeurador de França”.
Quan es va fer el pont, el 1887, la Diputació va aconsellar que es tragués l’abeurador de les Quatre Fonts i es reduïssin els safareigs perquè molestaven en la construcció del pont.
El pont es va inaugurar el dia 15 d’agost de 1888.
En aquell temps, el barri de França, representava més aviat el barri dels pagesos, i el pont era com una mena de “zona franca”, de manera que per accedir a la vila i passar-hi les mercaderies s’havia de pagar com una mena d’impost.
Més endavant, van posar unes baranes al pont, sembla que a conseqüència de la caiguda d’un carro i per evitar accidents similars.
Es recorda el fet de l’aiguat de Sant Miquel de 1913 , quan l’aigua passava arran dels ulls del pont, i es va endur parets senceres de cases que tocaven al torrent.
A mitjans dels anys 60 (entre 1964 i 1965), van ser enderrocats els abeuradors del barri de França, per haver disminuït considerablement el nombre de cavalls. Al 1968 es va eixamplar el pont i també per aquells anys es van tapar els safareigs.
Més tard, al barri de França se li va afegir el barri del Tancat, amb la casa Pairal del Tancat com a símbol del mateix. Aquesta va ser construïda l’any 1880 per un indiano (Manuel Marquès), i durant molts anys va ser la vivenda del destacat pianista vendrellenc Benvingut Socías i la seva família.
Actualment, després de les incorporacions d’altres barris i zones residencials, podem dir orgullosos que formem part del barri més barri de tots els barris!!!